Segons el Nou Testament, Jesús va ser arrestat a Getsemaní després del Sant Sopar amb els dotze apòstols, i obligat a ser jutjat pel Sanedrí, Pilat, i Herodes Antipas, abans de ser lliurat per a ser crucificat. Després de ser fuetejat, va ser ridiculitzat pels soldats romans com el “rei dels Jueus”, va ser vestit amb una capa morada, coronat amb espines, el varen colpejar i escopir, mentre es dirigia cap al lloc de la crucifixió.
L’esdeveniment de la flagel·lació està recollit als quatre evangelistes, als anomenats evangelis apòcrifs, i en els sermons, visions o escrits dels sants i pares de l’Església.
La referència suposadament feta per Pilat sobre l’aplicació històrica de la flagel·lació com a càstig, es remunta al Deuteronomi 25:2 on es descrivien les normes del poble jueu i on es fixava en quaranta el nombre de cops permès. Els fariseus, amb la voluntat de no sobrepassar aquest límit que estava expressament prohibit, els varen reduir a trenta-nou fuetades repartides en tretze cops al tòrax i tretze a cada costat de l’esquena. Quan es feia servir el fuet de tres cordes el nombre de fuetades era només de tretze, segons explica Flavi Josep.