Estaferms

La història

L’origen dels estaferms el trobem en la guàrdia del baró de Cervelló, que s’encarregava de l’ordre públic en dies d’aglomeració i encapçalava la processó (Sant Vicenç dels Horts s’omplia i s’omple de gent de la rodalia el Dijous, ara Divendres Sant). En desaparèixer entre els segles XVII i XVIII va ser suplerta per vicentins vestits a la usança dels guardes, escollits segons afirmen els autors de l’obra El Molí del Mas Durant pel mateix baró entre els joves de cases benestants. Pel que fa al substantiu “estaferm”, sembla que prové del verb “estar” i l’adjectiu “ferm”, referit als homes ferms, fornits que el baró escollia com a guardaespatlles.

Els uniformes van ser confeccionats per la Immaculada Siñol, l’any 1995, recreant els vestits de l’època.

La tomba del baró de Cervelló

Font: Santacana, J. (2013)

Enllaç: Didctica Del Patrimoni Cultural

Amb motiu de les obres preparatòries per dotar a l’església parroquial de Sant Vicenç dels Horts d’un sistema de calefacció radiant, va ser descobert a meitat de gener del 2007 un panteó funerari al costat esquerre del temple, just al mig de la primera capella lateral. Alertats pels responsables del temple, un equip del Grup de Recerca es va desplaçar a l’indret de la troballa a fi d’avaluar-ne els treballs.

En el moment de fer-nos càrrec de les tasques d’investigació es va observar que la llosa del sepulcre havia estat escantonada per les tasques d’obra que s’estaven portant a terme a l’interior del recinte i que la llosa havia estat parcialment aixecada, deixant al descobert el seu interior. Després d’aquesta primera inspecció ocular en què es va poder veure que la troballa consistia en un panteó funerari, es va traçar un pla de recerca consistent, en primer lloc, en tramitar pel procediment d’urgència una sol·licitud d’excavació a la Direcció General del Patrimoni Cultural. En segon lloc es va creure necessari fer un sondatge elèctric i un altre sondatge mitjançant el georadar. Amb aquests estudis previs es pretenia tenir una informació del subsòl abans de procedir a l’excavació de la tomba.

La nissaga dels Cervelló i el titular del panteó

La tomba de l’església parroquial de Sant Vicenç pertany a la família dels Cervellò. La jurisdicció feudal dels Cervelló comprenia els termes de Cervelló, la Palma de Cervelló, Pallejà, Sant Boi, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Oleseta. Aquesta nissaga tenia l’origen en el castell termenat de Cervelló, que fou venut el 992 per Ramon Borrell i Ermengol, fills del comte Borrell II, a Bonfill, senyor del castell de Masquefa; van ser els seus descendents qui van prendre el nom de Cervelló i posseïren la baronia fins el 1297, que Guerau de Cervelló i de Cabrera la vengué a la monarquia , en època de Jaume II pel valor de 130 000 sous de moneda de Barcelona. Posteriorment va passar a la casa comtal de Pallars. Amb tot, el 1374 Roger de Comenge, vescomte de Bruniquel, fill i hereu d’Elionor de Pallars, la vengué a la reina Elionor. Per tant, va restar en poder de la corona fins que fou adquirida per la ciutat de Barcelona el 1390. El 1411, però, la baronia fou adquirida pels Ballester, cognomenats Bellera per matrimoni, i passà a llurs successors, els Luna (1520), als Ansa (vers el 1588), als Ivorra (vers el 1596), als Copons (començament del s XVIII).

El personatge que està enterrat en aquesta tomba amb el número de UE 1002 probablement és el personatge que figura a la làpida. Es tracta de Guillem Ramon d’Iborra i Calva Anca, baró de Cervelló i de Bellera, senyor de la vila de Sant Vicenç dels Horts. Probablement era el 17 baró de Cervelló, mort –segons la làpida- el 31 d’agost de 1707; amb tota aquesta tomba és un enterrament secundari, ja que la làpida es va signar el 3 de juny de 1750. En Guillem Ramon havia mort abans de la construcció de l’església actual i, per tant va ser soterrat en el panteó medieval que hi havia a l’antiga església. El segon enterrament (1001) no sabem a qui pertany.

En Guillem Ramón era fill de Ramón de Iborra i net de Dalmau d’Iborra; quan va atorgar testament, el 27 de febrer de 1704 va ordenar que el seu cos fos soterrat “en l’església parroquial de St Vicens de Cervelló dit dels Horts, als bisbats de Barcelona i vegueria de Barcelona, en lo vas o tomba de mos passats de la casa i llinatge d’Iborra en lo qual estan enterrats els cossos de què foren mon pare i avi i altres predecessors nostres, la qual sepultura…ordeno que seguit de món obit per salut i repós de la mia anima(…) me sian ditas i celebrades tres mil missas (…) mil missas celebrades en la parroquial iglesia de Santa Maria del Mar, tres centes en lo monestir dels Franciscans de Barcelona, dos centes en lo monestir de Santa Caterina de dita ciutat (…)”