Poc després de la guerra civil ja es parlava de reorganitzar la tradicional processó. Arribant l’any 1945 a la sortida de l’església, després de l’acte religiós del dijous sant, la gent feia grups i van sortir a parlar de la processó que els grans recordaven. Tot seguit, i d’una manera espontània, un antic centurió va declamar el seu discurs. A continuació ho van fer Jesús i els apòstols; tots hi van posar tant d’entusiasme, que Mossèn Joan Tous, que ho presenciava, es va emocionar i els va concedir permís per organitzar altra vegada la processó i l’auto sacramental. L’any següent, el 1946 s’assajaven els cants dels apòstols, a casa del senyor Josep Mèlich i el dijous sant va sortir una petita processó d’armats, que va fer un petit trajecte al voltant de l’església, que sense propaganda va atreure molta gent.

L’any 1947, el cos de Portants del Sant Crist va reorganitzar d’una manera completa la processó del dijous sant, cal dir, però, que les imatges del misteri devien ser destruïdes durant la guerra civil i es van haver d’anar comprant de mica en mica. L’any 1947 se’n compraren dues: “Jesús de Natzarè” i “La verge dels dolors”. El “Sant Sepulcre”, l’any 1948, “Jesús a l’hort”, l’any 1949, “L’açotament” l’any 1950 i “La Soledat” l’any 1955.

Fins arribar a l’any 1958 que amb la compra del pas del “Eccehomo” van quedar restablerts tots els passos que hi havia abans de la guerra. També, de mica en mica, se n’han anat introduint millores com són els vestits dels armats, dels estaferms i de les cucurulles. D’aquests últims se’n van fer de colors a partir de 1949. També aquests anys van reincorporar a la processó les banderes representatives de les entitats recreatives locals. La processó de Sant Vicenç, coneguda amb el nom de “processó del dijous sant” va ser traslladada al divendres Sant l’any 1956.